Insomni

Aquí a Jerusalem ja gairebé són dos quarts de sis del matí... Una nit més a la residència, i una nit més que no puc dormir. La veritat és que aquesta és una experiència a la qual encara no m’havia enfrontat. Fins ara, jo sempre havia estat dels que ronquen abans de caure al llit. Però últimament, no sé què em passa... La predisposició que hi posava ja no és prou per aconseguir aliar-me amb la son... He provat de beure llet calenta, de comptar ovelles, d’inspirar i expirar de manera forta i continuada, ... però sembla que cap d’aquests remeis fa efecte. Vull dormir però no puc fer-ho.

El pitjor de tot plegat és que això es transforma en un cicle viciós... No pots dormir, no acabes guanyant la batalla fins les quatre o les cinc, no et pots llevar fins el migdia, com que portes poques hores despert el dia següent tampoc pots adormir-te a hores prudencials... i tornem a començar!

Avui però la cosa ha anat a més. Normalment, les últimes hores que podia veure al rellotge eren les quatre o les cinc, però avui són les cinc passades i estic despert com un mussol! Així que he pres una decisió: avui no dormo. Espero que aquesta sigui la manera que em porti a recuperar el ritme habitual... Fins ara no tenia el (dis)gust de conèixer l’insomni, i espero que, després de la mesura presa, tot es tradueixi en una nota perduda en un blog.