Dormitoris

Als dormitoris cada dia hi faig més vida social. En algun altre capítol ja m’aturaré a parlar-vos d’alguns dels personatges que habiten per aquí i que he tingut el gust de conèixer... N’hi ha més d’un que probablement gaudirà d’un capítol personal. Però avui vull explicar-vos dues de les activitats que més m’estan ajudant a integrar-me amb gent amb qui ni tan sols podem entendre’ns amb paraules -tot i que amb la majoria, és clar, puc parlar en anglès-.

En primer lloc, m’he abonat al club dels addictes al ping-pong. Hi ha nois i noies que cada vespre estan allà i, per si algú ho dubtava, jo m’hi he apuntat. Haig de dir, amb certa vergonya (ja que n’hi ha alguns de vosaltres que em dona mil voltes: menció especial al meu pare, a en Tomás i a en Christian), que alguns alà em diuen el “doctor”. Amb això no vull dir que estigui dalt les llistes de l’ATP, però solo guanyar als incondicionals del grup. Cal dir que aquesta activitat no només em serveix per cremar calories, conèixer gent i passar una bona estona sinó que m’està servint per aprendre a comptar i a renegar en hebreu.

El segon club al que m’he abonat és al petit comitè de boixos nois. Com ho sentiu. Em sembla que mai m’acostumaré a la gran passió que tenen molts nois, la majoria àrabs, pel Barça. No es perden ni un partit! Us prometo que allà els partits es viuen amb tanta o més passió que a qualsevol penya... L’altre dia, veient el Barça contra el Zaragoza, gairebé em dona un patatús. D’aquí poc ja cantaran tots: “1899, neix el club que porto al cor, blaugrana són els meus colors, futbol club barceloooooonaaa, la la la la la la....”