Dinar de Nadal

Vint-i-sis Nadals són els que havia viscut fa dues setmanes i vint-i-sis Nadals són els que havia passat a casa la meva àvia Carme. Són molts records els que guardo, moltes cançons les que hem cantat en família, molts regals que ha repartit el tió, molts cops que li hem donat a ell, molts pollastres amb molts vestits diferents, moltes les xerrades de política que han tingut els grans a taula, molts concerts i impaciències dels més petits... Tot això fa que el dia de Nadal hagi estat i serà sempre per a mi un dels dies més carismàtics del calendari.

El dinar era sempre, sense dubte, un dels actes principals del dia i se’m feia difícil imaginar-lo lluny de Girona... I no només em costava imaginar-lo lluny de Girona sinó convertit en un dinar senzill i ordinari com el que tenia pensat fer. Però a última hora varen canviar els plans. Altra vegada va ser un amic qui em va regalar-me moments especials en aquest viatge presentant-me una amiga. Aquesta vegada el presentador va ser en Rafa, no només amic sinó coautor, i la Marta, una noia catalana molt canyera i interessant que està vivint i treballant a la part palestina de Jerusalem, va ser la noia que em va presentar.

Tot i que ens havíem vist poc i no ens coneixem massa, la Marta em va invitar, i ho puc dir amb tot el pes de l’expressió, a un molt bon dinar de Nadal. Érem vuit a taula -la Marta, en Xavi, la Tina, en Javier, l’Ester, l’Eduardo, la Beatriz i jo-, i vuit que varem gaudir les delicatessen que es varen servir en aquella casa. De primer, després d’un pica-pica -que incloïa embotits-, pasta fresca casolana amb salsa de diferents verdures, de segon, salmó, i per acabar, macedònia i torrons –un d’ells casolà. I per acabar, és clar, un bon sobretaula amb cafès i bones converses. El fet que tots ells treballin en ONG’s en aquesta zona –jo era l’infiltrat- va permetre que poguessin donar punts de vista molt interessants sobre el funcionament d’aquestes i sobre la situació en general. Tot això va transcórrer de manera molt distesa ja que tots ells són gent molt càlida i molt catxonda.

Així doncs, la situació va canviar a l’últim moment i, gràcies a en Rafa, la Marta i companyia, vaig gaudir del dia de Nadal amb ets i uts. Des de la distància, vaig recordar els dies de Nadal passats amb l’Àvia Carme, l’avi Pere, els meus pares, els meus germans i tius i cosins, tot gaudint-ne un de nou per a mi. De fet, per a mi, en això consisteix el dia de Nadal, un dia en el que s’ajunten el present i el passat i el fan, com cada any, un dels dies més bonics de l’any. I... tot i que arribo molt tard, us desitjo a tots unes molt bones festes a tots!!!!