El Sant Sepulcre

Any 326 dC. Hel·lena, mare de Constantí, l’emperador que va convertir el cristianisme en la religió de l’imperi romà, decideix emprendre un viatge a Jerusalem amb l’objectiu de trobar la vera creu. Quan l’emperadriu va arribar a la ciutat, va sotmetre als rabins a tortures perquè confessessin el lloc on Jesús havia estat crucificat. Amb la informació recaptada, Hel·lena va decidir destruir un temple dedicat a la deesa Venus construït per Adrià i excavar el lloc en el que, segons la llegenda, va trobar tres creus: la de Jesús i la dels dos lladres. Alguns miracles foren els que desvetllaren quina era la creu de Jesús. Constantí i Hel·lena varen fer construir en aquest lloc la Basílica del Sant Sepulcre i aquesta última va ser declarada santa. Aquesta és la història que s’amaga darrera el lloc més sagrat pels cristians a Jerusalem.

El Sant Sepulcre és la última de les catorze estacions de la Via Dolorosa, recorregut que teòricament va fer Jesús amb la creu. L’austeritat i la discreció de l’església està il·luminada pels llocs més simbòlics. La llargada de la cua per veure el sant sepulcre sempre és llarga, i la pedra on es va recolzar el cos mort de Jesús no durarà gaires anys si segueix rebent el mateix ritme de petons dels fidels. Diverses escissions europees del cristianisme tenen una zona a la basílica. El fet que dues famílies musulmanes, els Nuseibeh i els Joudeh, siguin les encarregades de guardar les claus de l’edifici demostra que aquesta convivència no ha estat sempre exempta de tensions.

Quan vaig trepitjar aquest santuari per primera vegada em vaig emocionar. El fet de no ser creient no evita que em senti molt lligat al llegat cristià en el que hem crescut. Però no n’hi ha prou amb això per a que la situï en un dels meus racons preferits. Potser això és degut a que tinc la tendència de gaudir d’ambients diferents als que estic acostumat, a que el lloc no és tant atraient com altres racons de la ciutat o a que no hi he viscut la intensitat de cada instant al mercat àrab o al mur de les lamentacions. Sigui pel que sigui, la basílica és un lloc que no oblidaré però un lloc en el qual no m’hi deixaré caure massa. Per cert! La foto és feta al lloc on suposadament Hel·lena va trobar la creu.