Jerusalem I: la ciutat antiga

Feia dies que volia escriure sobre Jerusalem però no m’atrevia... La ciutat té tants racons carismàtics i simbòlics, tantes parts diferenciades i genera tantes sensacions que resulta difícil començar a escriure sobre aquesta capital. Però avui he decidit que ja era hora de començar a introduir-vos la part que més m’agrada d’aquesta ciutat mil·lenària: la ciutat antiga.

La ciutat antiga de Jerusalem, envoltada per una muralla medieval amb set entrades (l’entrada de la foto és l’entrada del Lleó), està dividida en quatre parts o quarters: el jueu, l’àrab, l’armeni i el cristià. És fàcil perdre’s degut als petits carrerons envoltats d’edificis de pedra fins i tot per aquells que ja porten un temps a la ciutat. Aquest niu de carrerons estrets i enigmàtics és un dels centres religiosos més importants del món, ja que cada una de les tres grans religions monoteistes hi té un monument sagrat: els jueus tenen el Mur de les Lamentacions, els cristians l’Església del Sant Sepulcre i el musulmans la Mesquita de la Cúpula de la Roca –tercer lloc sagrat després de la Meca i de Medina-.

Sembla que un no pugui cansar-se mai de passejar per la ciutat antiga... Jerusalem és una ciutat de contrastos. En dos minuts un pot passar dels colors, les olors i els crits dels venedors del basar àrab a la passió dels jueus balancejant-se davant el mur de les lamentacions o l’emoció de molts cristians pel fet d’estar al lloc on suposadament Jesús va ser crucificat o recórrer la Via Dolorosa. Aquests contrastos òbviament també s’aprecien en la gent que passeja pels carrers: un hi pot veure famílies jueves ortodoxes procedents de mil llocs –pares amb barrets estrambòtics, dones amb el cabell tapat i nens amb les patilles rinxolades-, àrabs, alguns turistes –ni la meitat dels que es mereix la ciutat-, armenis, ...

En resum, la ciutat antiga és un dels llocs més increïbles on he estat. Diria que és la ciutat que més m’ha agradat juntament amb Roma i Istambul. Dubto que hi passegi prou hores per descobrir la meitat dels racons que alberga, però us prometo me n’hi passaré moltes. A més, he de tenir la lliçó apresa abans que els meus pares i els meus germans em visitin a finals de desembre!