November 20, 2006

El Shabat: שבת


Shabat es el día de la semana en la que los judíos deben abstenerse a cualquier tipo de trabajo. El Shabat empieza con la puesta del sol del viernes, y acaba con la puesta de sol del sábado, aproximadamente. Como dice el cuarto de los diez mandamientos de Moisés: “Acuérdate del día del sábado para santificarlo. Seis días trabajarás y en ellos harás todas tus faenas. Pero el séptimo día es día de descanso en honor de Yahvé. No harás en él trabajo alguno ni tú, ni tu hijo, ni tu hija, ni tu siervo, ni tu sierva, ni tu ganado, ni el extranjero que habita contigo. Porque en seis días hizo Yahvé los cielos y la tierra, el mar y cuanto hay en ellos y el séptimo descansó. Por ello bendijo Yahvé el día del sábado y lo santificó”. (Éxodo XX 8-11)

Pues bien, casi habíamos entrado en Shabat cuando nos encontramos con Gerónimo. Para los que no lo sepáis, Gerónimo es un chico mejicano que estudió el master de Economía en la UPF en Barcelona, y que ahora está haciendo el doctorado en Tel Aviv. Nos encontramos en el reloj de Jaffa y paseamos por la playa de Tel Aviv hasta encontrar un buen bar donde sentarnos, disfrutando de una buena charla sobre mil y una cosas, aunque básicamente de política y de Israel. Después tomar algo, fuimos a dejar mis cosas en su casa y nos dirigimos hacia casa de Rafi, un amigo suyo que nos había invitado a la cena de Shabat, llamada Kiddush.

Cuando llegamos, las dos velas que se suelen prender en este día sagrado -una para recordar y otra para cuidar el día del Shabat- ya estaban encima del mármol. Nos esperaban el amigo de Jerónimo, Rafi, sus padres y su novia. Más tarde llegarían su hermana y su marido. Fue entonces cuando llegó uno de los momentos más especiales de mi estancia. Para mi fue muy emotivo poder presenciar una celebración tan tradicional como esta. Después de repartir kipás a todos los hombres de la casa, incluido yo, el padre empezó a leer partes de la Biblia y canciones que hacen referencia a la creación del mundo, a la salida de Egipto y a la santidad del sábado entre todos los días. Estas canciones y oraciones se vieron interrumpidas por la bendición del vino “kidush” y la del pan “jaliot”. Después de esto empezó una cena en la que había abundante comida de excelente exquisitez.

Después de los postres, pude disfrutar de una conversación más. Después de subir a tomar el aire en la terraza con Gerónimo, Rafi y su novia, volví al comedor y empecé a hablar con el padre de Rafi sobre Israel. Él llegó a Israel en el 1948 cuando tenía pocos meses, y participó en las guerras de los Séis dias, la del Yonki Pur, y algunas más. Fue sumamente interesante poder ver la historia de un conflicto a través de sus ojos y sus experiencias (en la foto está él, Rafi, su novia y Gerónimo). Después de todo esto Gerónimo y yo nos fuimos a tomar algo por el centro de Tel Aviv, me quedé a dormir en su casa y el día siguiente, después de hacer un poquito el perro en una típica mañana de fin de semana, viendo fotos del país de sus amigos y de su preciosa hermana y hablando de qué visitar cuando mis padres y mis hermanos estén por aquí, emprendí mi viaje de vuelta a Jerusalén. Estas fueron las últimas horas del mejor fin de semana hasta la fecha de mi estancia en Israel.

10 Comments:

Anonymous Anonymous said...

Oh! Grans canvis al blogg, no és bo això de faltar una quants dies... :P

Ah! Així que tothom te històries de la guerra per explicar, genial, però no son molt joves aquesta gent si han viscut tantes guerres?

PereIII (nom de guerra de la colla) ;)

1:24 AM, November 21, 2006

 
Anonymous Anonymous said...

Aniol,
acabo de llegir el teu bloc.
Veig que tot et va bé i espero que a més de conèixer gent interessant , el pais... estiguis centrat i content del treball que facis
Com va el dormir? Recorda que el cos li convé una certa rutina en l'horari i en el menjar...Aquí anem bé. Tothom ens dóna records per tú i et desitgen el millor
Una abraçada
La mare

11:43 PM, November 21, 2006

 
Anonymous Anonymous said...

hi ha alguna religió on el déu en el que creuen treballés un dia i en descansés 6?... crec que triumfaria bastant. En un pim pam m'invento una biblieta i vinga, que si subvencions i hósties per aqui, donacions per allà... un xollu!!
Una abraçada desde la uni

1:36 PM, November 22, 2006

 
Anonymous Anonymous said...

I no hi ha una religió on el seu déu penqués un dia i descansés els altres 6?... crec que triumfaria. Mira: unes subvencions i hósties per aqui, algunes donacions per allà, i entre pitus i flautes ja està feta. Una biblieta amb una mica de traça, marketing i la vida solucionada. Avui ja s'ha treballat pensant an la idea; d'aqui a 6 dies descansant, el proper pas...
Una abraçada!!

2:25 PM, November 22, 2006

 
Blogger Aniol said...

Bones Pere! El pare de familia va néixer el 1947 i, malauradament, Israel s'ha vist involucrat en forces guerres des d'aleshores. Les més importants són la guerra d'independència, el 1948, la guerra del Sinaí, el 1958, la guerra dels sis dies, el 1967, la guerra del Yonki Pur, el 1973 i la guerra del 1982. Ell va formar part de l'exèrcit a partir de la guerra dels sis dies.

Els jueus d'Israel han de formar part de l'exèrcit durant tres anys (les noies dos) obligatòriament, i se'ls pot cridar indefinidament en cas de guerra, o durant un mes cada any fins que tenen 45 anys.

3:28 PM, November 22, 2006

 
Blogger Aniol said...

Bones Mare! Tranquila que aquí estic treballant de valent. Això no treu que no aprofiti els caps de setmana per a conéixer un dels països més complexos en els quals he estat. Una abraçada!!!!

3:30 PM, November 22, 2006

 
Blogger Aniol said...

Ja, ja, ja... Aquesta és bona! Podries afegir una cosa a aquesta nova religió, Ovidi... Cada Dimecres tothom està obligat a riure tres vegades al dia durant deu minuts seguits! El Déu risoteràpic!!!!

3:33 PM, November 22, 2006

 
Anonymous Anonymous said...

Sembla increïble, però sense saber-ho, ara m'adono que ja fa temps que la practico, aquesta religió.. haig de reconèixer, però, que no sóc devot al 100%... a vegades no faig cas i també descanso el primer dia hehehe :)

"Vive libre, muere en paz!" Lema dels arcadis, una mena de tribu guerrera tipu mercenaris de la peli que vaig veure ahir i que em va agradar molt :D , El Retorno del Rei

10:17 PM, November 23, 2006

 
Anonymous Anonymous said...

Aniol, està molt i molt bé aquest invent del blog. Veig que t'has convertit en un notable jugador de ping pong! De fet qualseovol habilitat o coneixement que un ha cultivat és un mitjà que facilita l'entesa i la relació amb els altres. Procura aprofitar bé el temps i el millor de les persones que t'envolten. Evenu shalom malejem! Lejeim! fins aviat! El pare

4:03 PM, November 24, 2006

 
Blogger Aniol said...

Bones pare! Sí, m'agrada força la idea del blog. Potser podries pensar-te fer-ne un i posar-hi els teus escrits :-)

Per cert, ves refrescant l'hebreu per a quan vinguis per aquí!

Una abraçada!

8:50 PM, November 24, 2006

 

Post a Comment

<< Home