El Mur de les Lamentacions

Una de les conseqüències d’aprendre Història és el valor afegit que aquesta dóna a pedres, metalls, vidres, terra, ... Aquest valor afegit abunda en certs punts del planeta. Un d’aquests punts és, sense dubte, el mur de les lamentacions. El mur de les lamentacions, un dels murs de contenció que va fer construir Herodes el Gran al voltant del Mont Morià, és el santuari per excel·lència dels jueus. I diria que també és una de les imatges més representatives del país. El mur va esser construït per protegir la zona on hi havia els primer i segon temple de Jerusalem, tot i que actualment en aquesta zona hi ha les mesquites de la Cúpula de La Roca i la d’Al-Aqsa.

Sempre que estic per la ciutat antiga aprofito per passar-hi. El mur en sí és una construcció imponent. Està format de pedres enormes. Una d’elles diuen que pesa 628 tones i mesura quatre metres de llarg! És difícil passejar al voltant del mur amb indiferència... A mi, més que el mur en sí, el que m’agrada és veure quantitats enormes de religiosos ortodoxos que sempre hi ha al voltant. La majoria d’ells porten un barret normal i corrent o un barret cilíndric de pell molt curiós sobre el kipà i vesteixen de negre exceptuant la camisa blanca. A més, llueixen una barba d’uns quants anys i unes patilles llargues i arrissades que desmereixen el meu sobrenom. M’encanta asseure’m i observar-los mentre caminen, canten, resen, i es balancegen...

Algun dia he pogut parlar amb algun d’ells i, és clar, he aprofitat per a fer-los-hi mil i una preguntes sobre rituals religiosos, sobre els llibres que llegeixen, ... També m’agrada agafar la càmera digital i començar a fer fotos de gent. L’únic que cal tenir en compte és no fer una foto mentre dura el sàbat –en sàbat no es pot fer fotos, trucar per telèfon o fumar dintre el recinte-. Si voleu respirar una mica aquest ambient, us invito a veure imatges d’una webcam que enfoca permanentment el mur prement aquí.