Petra

Envoltada de llargs canyons, congostos i miradors de colors rogencs d’una gran varietat, al mig del desert del Wadi Rum, s’alça impetuosament la ciutat de Petra. Fou la tribu nòmada àrab dels nabateus la que construí fa més de dos mil anys tallant enormes edificis a la roca. La ciutat va créixer gràcies a l’activitat comercial que els nabateus varen anar estimular desenvolupant rutes comercials. Però l’any 106 dC, quan els romans conqueriren el que anomenarien Aràbia, marcà el declivi progressiu de la ciutat fins l’oblit. Inexplicablement perduda pel mon occidental, la ciutat no va ser descoberta fins l’any 1812 quan viatger suís Johann Burckhardt, hi va arribar amb l’ajuda del seu guia beduí. Actualment, la joia rosa és la principal atracció turística a Jordània. Està plena de beduïns, fins i tot als racons més impensables, que ofereixen viatges en burro o camell, té calentó o records del lloc.

Ni les quatre hores i mitja de bus des de Jerusalem a Eilat, ni la dura negociació amb els taxistes per a arribar a Wadi Musa des de la frontera, ni el fet de passar fred en un hostal sense calefacció, ni el dolor provocat pel regal de petra, ni tot això junt... per sort, res em va prevenir de passejar-me per la que molts consideren la vuitena meravella del món. Tot i que el camí no va ser fàcil i que no ho vaig poder degustar amb plenes facultats, mai oblidaré haver passejat per la famosa la ciutat de pedra. Sortir del Siq, el canyó principal, i trobar-se un temple com el que mostra la foto és una sensació extraordinària... Em pregunto què devia sentir Johann Burckhardt quan s’ho va trobar sense saber-ne gairebé res...

PS: Per cert, la foto, com podeu veure, és de l’Indiana Jones! Tant és el carisma de Petra que ha fet que alguns artistes s’hagin inspirat en ella; l’escena final d’Indiana Jones i la última creuada de Spielberg, Tintín a Petra, d’Hergé o Cita amb la mort d’Agata Christie en són alguns cèlebres exemples.