Cap de setmana a Jericó

Al principi de la meva estada aquí a Israel, cada cap de setmana que feia quelcom especial em sorprenia, però m’he anat acostumant que divendres i dissabtes em deparin noves situacions i nous personatges. El divendres passat al matí vaig rebre una trucada de la Marta. M’invitava a anar amb ella, un amic seu, en Sàgar, i la Haifa i la seva filla Mae a Jericó, a casa d’aquestes a Jericó. No en vaig dubtar ni un segon, havia d’aprofitar l’ocasió per a veure la Marta, descobrir nova gent i una nova ciutat.

La Marta ja la coneixeu d’altres capítols. En Sàgar és un mataroní que ja porta dos anys com a cooperant a Palestina. Es coneix bé la zona, és creatiu i dicharachero. Està embolicat en molts projectes un dels quals comparteix amb la Marta –en parlaré pròximament-. La Haifa és una dona musulmana no ortodoxa molt oberta que està acostumada a compartir estones i vivències amb internacionals de la zona. La Mae és una noieta de divuit anyets tímida i rebel, insegura i amb personalitat. Amb tots ells vaig tenir el gust de passar un parell de dies a Jericó, una de les ciutats més antigues de Palestina.

Durant el cap de setmana varem caminar molt, moltíssim, varem visitar el monestir situat on Jesús va tenir la tercera de les tres temptacions, les ruïnes mal cuidades de la ciutat antiga, varem gaudir d’especialitats locals cuinades per la Haifa i, sobretot, de moltes converses. És tot un luxe escoltar gent d’aquí com la Haifa i gent de fora com la Marta i en Sàgar. La Mae gairebé no deia res quan estàvem tots junts, però al vespre, quan tots els altres varen anar a dormir, varem estar parlant durant hores. Em va explicar alguna enganxada que ella havia tingut amb la societat conservadora al vestir de manera occidental, els seus plans d’estudiar traducció i interpretació, alguna història amb algun novio que havia tingut, trapelleries que havia fet a l’escola, la música que li agradava, tradicions locals que no conec, pelis...

Així doncs, aquest va ser un cap de setmana de natura, tranquil·litat, exercici, bon menjar i millor companyia. A més, tinc la sensació que va ser tant sols el principi, el primer encreuament amb la Haifa, en Sàgar i la Mae... N’estic segur que ben aviat hi haurà nous encreuaments i aquests, sense dubte, m’empenyeran a publicar nous escrits al blog.