Coneixent tradicions

Any 1620. Un grup de colonitzadors arriben al Nou Món (concretament a la costa de Massachusetts) des d’Anglaterra amb el vaixell Mayflower. Arriben durant el mes de Novembre, amb el propòsit d’establir la Colònia de Plymouth. Com més tard passaria a les tropes de Napoleó a Rússia, el fred els enganxa per sorpresa i del centenar que eren només en sobreviuen la meitat. La resta sobrevisqueren gràcies a l’ajuda i els aliments proporcionats pels natius de la zona, els indígenes Wampanoag. Un any més tard, el 1621, estant la colònia ja estava ben establerta, amb motiu de la primera recolecta i de l’aniversari, el governador va decidir compartir la collita amb els indis que els havien ajudat. Fou així com proclamà "un dia per a donar gràcies al Senyor per a que poguem gaudir de manera especial després d’haver recollit el frut del nostre treball”.

Any 2008. Tot i que els indis les han passat canutes per a poder seguir vivint en aquest país (això és el que he après dels westerns), se segueix celebrant la tradició el quart dijous de cada novembre amb el nom Thanksgiving day. I va ser ni més ni menys que 388 anys després de l’aconteixement, que vaig viure el meu primer dia d’acció de gràcies. La Gabriela i en Nico ens van invitar a casa seva i hi vaig anar amb l’Amàlia, en Pablo i la Giuglia, que m’estaven visitant. Com mana la tradició, varem menjar, a part d’amanides vàries, purès i verdures, un gall d’indi enorme que en Nico i en Moritz es varen encarregar de cuinar seguint cuidadosament la recepta que varen trobar amb l’ajuda del Google. Varem menjar, i menjar, i menjar, i veure, i menjar, i menjar, i parlar, i menjar, i menjar... I varem acabar com les bones festes mereixen: amb la panxa plena i riures i bones converses.

__________

PS: Explicació més detallada de Thanksgiving day a, com sempre, wikipedia :)

PS: A la foto, la Gabriela, en Nico, en Pablo, l'Amàlia, la Giuglia i la cuida del gall d'indi. A la foto sembla petit, però us prometo que era MOOOLLLLTTT gros!