פורים: Purim

Després de rebutjar a la reina Vasti, el rei persa Assuer es va casar amb la jueva Ester. Quan aquesta va adonar-se dels plans del maliciós primer ministre Aman pretenia exterminar tots els jueus, començant pel seu pare adoptiu, Mardoqueu, va intercedir pel seu poble. En un banquet, Ester va descobrir al rei la seva nacionalitat hebrea i va demanar protecció per a ella i pels seus en contra del seu perseguidor Aman. En sentir això el rei va fer penjar a Aman al mateix patíbul que havia preparat per a Mardoqueu, i va autoritzar al poble jueu a venjar-se dels seus enemics el mateix dia en el que, segons l’edicte d’Aman, havien de ser aniquilats.

És en memòria d’aquest esdeveniment relatat a la Bíblia (concretament al llibre d’ Ester), que els jueus varen instituir Purim, la festa de la sort. Purim és una de les festes més acolorides i surrealistes de la tradició jueva. És una celebració que involucra absolutament a tota la societat. La gent es disfressa i va de festa en festa, la ciutat es torna boja durant un parell de dies... El curiós del cas és que els religiosos també en formen part. Diu el Talmud, llibre de lleis i tradicions jueves que segueixen els jueus religiosos ortodoxes, “és la obligació d’un home emborratxar-se durant Purim fins que no pugui diferenciar entre el maleït Aman o el beneït Mardoqueu”. És durant aquests dos dies que els religiosos no només poden sinó que estan obligats a portar-se “malament” i a fer coses que no poden fer durant la resta de l’any. Així doncs, la ciutat, durant aquests dies, deixa imatges com la d’un haradím intercanviant-se el barret amb un noi que anava disfressat de cowboy en un pub, una macrofesta amb dj’s al mercat del qual ja us he parlat, gent vestida del Zorro pregant a la sinagoga, caixeres disfressades de tigresses al supermercat, religiosos ortodoxes cantant i anant de tort...

Quan vaig arribar a la ciutat em sorprenia quan la gent em deia que hi havia coses que passaven aquí i només aquí, que si hi havia un lloc on podien passar coses surrealistes i estrambòtiques era Israel i, en particular, Jerusalem. A mesura que ha anat passant el temps he anat creient que aquestes idees no estaven massa allunyades de la realitat. Presenciar aquestes festes i veure l’ambient de la ciutat no va fer sinó refermar la idea...