October 29, 2008

Ernie's Al Fresco


En mi segundo día en Caltech, una secretaria del departamento de Recursos Humanos, Renee Soriano, me contó que una opción de comer bien y barato era la camioneta de Ernie. Mi reacción, creo que normal, fue pedirle que repitiera su último comentario. Lo había oído bien. Se ve que había un hombre que se paseaba cada día por el campus con su restaurante móvil. Tal era mi curiosidad que este mismo día decidí descubrir el que, según el comentario de Renee, era una institución.

Después de esperar ante una cola enorme de estudiantes y trabajadores llegó mi turno. Tan perdido estaba ante la infinidad de platos que ofrecía, le pregunté, en español, qué me recomendaba –no se me da muy bien escoger un plato en menús que tengan más de cinco opciones-. El hombre, muy simpático, me dejó probar tres hasta que finalmente me decidí por las quesadillas de pollo. Además, me dijo que por ser la primera vez que iba, no tenía que pagar. ¿¿Como?? No, Ernie, por favor, cóbrame. ¡Que no! Primeras veces, cumpleaños o graduaciones van a mi cuenta. Así que me fui sin pagar la primera de las muchas veces que fui y que iré a comer en Ernie’s.

Lo más curioso es que Ernie no tiene nada que ver con la universidad. Decidió hace más de veinte años montar una camioneta y pasearse por el campus de la facultad vendiendo menús. La perseverancia y el carisma han hecho a Ernie, muy merecidamente, todo un símbolo del campus de Caltech. Si nunca llegáis a cruzaros con su camioneta, no os perdáis la milanesa de pollo. ¡¡¡Está buenísima!!!

October 12, 2008

Yes we can

Suposo que molts de vosaltres ja ho coneixeu. Però per si de cas, no us perdeu aquest video. A mí em posa la pell de gallina... Quan el veig, com quan veig el missatge de l'Obama, tinc la sensació que estic vivint un moment històric... Yes We Can!

October 05, 2008

Mesures...


U de gener de 2002: després d’haver crescut amb la pesseta, arriba l’euro. Dos mesos més tard, encara més traumàtic: la pesseta deixa de tenir vigència. Més Enllà de les pujades de preu -que no és el que m’ocupa-, es respira l’estrès per a reconèixer el que ens demanen per a qualsevol cosa. Calculadores, taules de conversió, el truc de multiplicar per mil i dividir per sis, ... La gent pateix en cada una de les transaccions diàries a les que tan acostumats estem. Encara ara, alguns com jo no han aconseguit desempallegar-se de l’antiga moneda...

Aquells records semblen només la punta de l’iceberg del que està resultant la meva arribada als Estats Units. Com aleshores, he de passar els preus en dòlars a euros (o pessetes :S). La diferència és que aquesta no és la única “vara de mesurar” que he canviar... Mesuren la temperatura en graus Fahrenheit en comptes de fer-ho en graus centígrads (C=(F-32)*5/9), pesen en lliures (una lliura = 450 grams aprox), mesuren distància en milles i l’altura en peus... Així que si retrocediu sis anys i mig enrere i recordeu la sensació de perduts que vareu tenir, la dividiu per sis i la multipliqueu per mil, sabreu el que sento quan em toca llegir una temperatura, indicar el meu pes, comprar una coca-cola, ...
.
PS: La foto, molt bona, copiada de la pàgina d'en Sala-i-Martín