March 25, 2007

Botella de vino


Una vez más, una de tantas, me levanté de la silla, salí de la oficina y me dirigí a la cocina del centro en busca de un vaso de agua y alguna galleta de chocolate. Hasta ahí todo normal. A medio camino me encontré Robert J. Aumann, brillante y controvertido premio Nobel de economía del año 2005, profesor del centro. Como siempre, le saludé con un Shalom pero esta vez, el profesor buscó complicidad con la mirada sin cruzar palabra alguna. Dudé si debía seguir con mi camino o hacer una parada e iniciar una conversación banal; decidí detenerme. Entonces él me sorprendió diciéndome que tenía una botella de vino para mí. ¿Cómo? Apenas habíamos hablado anteriormente… Yo no entendía nada. Le pregunté la razón por la cual lo hacía y me dijo que él no la iba a tomar y que por esto me lo daba a mí. Pero mi pregunta era… ¿por qué a mí? Estuve buscando explicaciones… El vino no era kosher, y por lo tanto no lo podía tomar ni dar a personas judías, ya que él es un religioso ortodoxo. Pero aún así, hay otras personas no judías en el centro que llevaban bastante más tiempo que yo. ¿Quizás se acordó de la noche de la guitarra en el viaje de Ashkelon? ¿Quizás los españoles tenemos fama de tomar mucho? ¿Quizás pensó que me faltaba alegría en el cuerpo? No tengo ni idea, pero esta será sin duda una de las curiosidades que no podré saciar. Al cabo de dos días, se presentó con la botella de Chionetti, dolcetto di Dogliani del 1995. ¿Es un buen vino? Puede que sí, puede que no, pero el regalo me inundó de felicidad y, como dije, de curiosidad.

March 14, 2007

פורים: Purim

Després de rebutjar a la reina Vasti, el rei persa Assuer es va casar amb la jueva Ester. Quan aquesta va adonar-se dels plans del maliciós primer ministre Aman pretenia exterminar tots els jueus, començant pel seu pare adoptiu, Mardoqueu, va intercedir pel seu poble. En un banquet, Ester va descobrir al rei la seva nacionalitat hebrea i va demanar protecció per a ella i pels seus en contra del seu perseguidor Aman. En sentir això el rei va fer penjar a Aman al mateix patíbul que havia preparat per a Mardoqueu, i va autoritzar al poble jueu a venjar-se dels seus enemics el mateix dia en el que, segons l’edicte d’Aman, havien de ser aniquilats.

És en memòria d’aquest esdeveniment relatat a la Bíblia (concretament al llibre d’ Ester), que els jueus varen instituir Purim, la festa de la sort. Purim és una de les festes més acolorides i surrealistes de la tradició jueva. És una celebració que involucra absolutament a tota la societat. La gent es disfressa i va de festa en festa, la ciutat es torna boja durant un parell de dies... El curiós del cas és que els religiosos també en formen part. Diu el Talmud, llibre de lleis i tradicions jueves que segueixen els jueus religiosos ortodoxes, “és la obligació d’un home emborratxar-se durant Purim fins que no pugui diferenciar entre el maleït Aman o el beneït Mardoqueu”. És durant aquests dos dies que els religiosos no només poden sinó que estan obligats a portar-se “malament” i a fer coses que no poden fer durant la resta de l’any. Així doncs, la ciutat, durant aquests dies, deixa imatges com la d’un haradím intercanviant-se el barret amb un noi que anava disfressat de cowboy en un pub, una macrofesta amb dj’s al mercat del qual ja us he parlat, gent vestida del Zorro pregant a la sinagoga, caixeres disfressades de tigresses al supermercat, religiosos ortodoxes cantant i anant de tort...

Quan vaig arribar a la ciutat em sorprenia quan la gent em deia que hi havia coses que passaven aquí i només aquí, que si hi havia un lloc on podien passar coses surrealistes i estrambòtiques era Israel i, en particular, Jerusalem. A mesura que ha anat passant el temps he anat creient que aquestes idees no estaven massa allunyades de la realitat. Presenciar aquestes festes i veure l’ambient de la ciutat no va fer sinó refermar la idea...

March 11, 2007

Seguint l'Avi i en Dani


Jo em considero un amant de les manifestacions humanes i, per tant, la ciutat és el meu ambient preferit. M’encanta conèixer tradicions, submergir-me en actes multitudinaris, moure’m per diferents entorns... En canvi, tot i que fa uns anys vaig formar part de l’Ateneu, un grup naturalista de Girona, no sóc una persona a la que li entusiasmi perdre’s per paratges lluny de la civilització. No obstant, passejar envoltat de natura amb la companyia i les explicacions d’Avi Schmida (foto) i Daniel Cohen és quelcom que mai oblidaré.

El Centre de Racionalitat va organitzar unes conferències a Ashkelon, al sud d’Israel, prop de Gaza, els dies divuit, dinou i vint de febrer, en les quals els professors i alumnes del centre presentaven la seva investigació. A part de les xerrades hi havia unes visites a paratges del sud del país sota la guia dels biòlegs Avi Schmida i Dani Cohen. Observar la natura amb els seus ulls i els seus raonaments la converteixen en apassionant i intrigant. Al seu costat un no para de descobrir secrets que amaguen plantes i animals i enigmes encara no resolts. I potser aquests són el que més em va sorprendre. Mai ningú m'havia parlat de les lleis naturals amb interrogants. Us en posaré un exemple. Una de les teories més conegudes de Robert Fisher, biòleg de principis del segle XX, és la de la paritat sexual. Donada les lleis d’evolució de Darwin, sembla que la forma òptima per a les espècies de reproducció sexual és que hi hagi tant mascles com femelles. Raonable, oi? Moltes flors però, consten de molts més mascles que femelles. ¿Per què? Bé, aquí teniu una de les preguntes obertes.

Aquesta setmana han organitzat unes conferències sobre biologia i teoria de jocs. És per aquesta raó que el dimecres marxem cap a un poble del desert del Negev anomenat Mitzpa Ramon. I no seré jo qui em perdi la visita a una zona tant preciosa com el Negev ni les explicacions de l’Avi i en Dani.

March 04, 2007

Una noche en Rusia


La juventud de Israel es una de las particularidades más evidentes del país. Poco más de cincuenta años de existencia no han bastado para consolidar el proceso de homogeneización que ha vivido la mayoría países europeos a lo largo de varios siglos -salvando los procesos de inmigración del siglo veinte-. Las diferencias que hay entre las muchas minorías de judíos de Israel se explican básicamente por su posición dentro de la religión y por el origen de sus antepasados. Las dos minorías más importantes por lo que respecta al origen de los antepasados son las minorías rusa y etíope. Actualmente ya hay tantos rusos como palestinos con ciudadanía israelí. Apenas había tenido oportunidades para hablar con israelíes rusos pero esto cambió el pasado viernes. Con la excusa que Dima, un amigo ruso, se iba de vacaciones y que Putin -un pub en honor al presidente ruso- reabría después de seis años, decidimos pasarnos por ahí a tomar algo. A pesar que conocía la importancia de la inmigración rusa en Israel jamás intuí lo que me iba a encontrar. Todo el mundo que estaba en el local hablaba en ruso salvo yo… La manera de interactuar, la forma de bailar, la cantidad de alcohol que bebía la gente… Las paredes estaban llenas de fotos del presidente ruso. Nada tenía que ver con lo que me había encontrado hasta el momento. Vivir una noche allí fue, supongo, como pasar una noche en Rusia.

¿Veinte sheckels?


Hace unos días fui a comprar recuerdos de Jerusalén que mi familia me pidió. Así que me perdí por la ciudad antigua de tienda en tienda mirando cositas y preguntando precios. Después del paseo acabé en una pequeña tienda de una estrecha calle poco frecuentada por turistas. Cuando llegué el propietario de la tienda, musulmán, estaba rezando así que esperé mirando las estanterías. Cuando acabó vino hacia mí y empezó la función. Me pedía veinte sheckels por unas pequeñas cajitas de porcelana. Yo le respondí que había estado en otra tienda que vendía exactamente lo mismo por la mitad y que no iba a pagar ni un sheckel más. Es más, le dije que, de hecho, no pagaría ni el precio de la otra tienda ya que tampoco lo había hecho allí. Él iba bajando el precio, pero seguía por encima de los diez, y le repetí el precio de la otra tienda. Me intentaba convencer que era un buen precio con su simpatía y sus amigables golpes en la espalda, pero al ver que seguía con estos precios giré hacia la salida simulando un adiós. La respuesta fue clara y rápida: ¡Ok, eight sheckels! Volví a entrar a la tienda y empecé a escoger cajitas mientras mantenía una divertida conversación con el vendedor. Yo me partía de la risa. Me dijo que si iba a volver, que lo hiciera con una chica ya que, según su opinión, delante de las chicas uno nunca negociaba, que era el comprador más tacaño que nunca había visto y que este precio no lo conseguían ni los locales. ¿Parte de la función? Seguro. Pero creo que a pesar de todo conseguí un buen precio y pasé un muy buen rato. Tanto fue así que acabé pagando más de lo pactado. Regatear puede resultar pesado pero es una experiencia que uno no puede perderse si compra en tiendas árabes como las del mercado musulmán de Jerusalén. Si tenéis la oportunidad, ¡no os la perdáis!